L'albercoc és el fruit de l'albercoquer, arbre de la família de les Rosàcies. Aquesta família inclou més de 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustos i arbres distribuïts per regions temperades de tot el món. Les principals fruites europees, a més del roser, pertanyen a aquesta gran família. El fruit té la carn sucosa, ferma i amb un deliciós sabor dolç.

ORIGEN
L'albercoc va ser denominat originàriament Prunus armeniaca perquè els romans el van introduir a Europa des del llunyà Orient via Armènia. És originari de les zones temperades d'Àsia, Corea del Nord o Manxúria, encara que les primeres referències sobre el seu cultiu es remunten a l'any 3000 a.C. a la Xina. Actualment es produeix en països com Turquia, Suïssa, Grècia, Espanya, França, Estats Units, Sud-àfrica i Nova Zelanda. Espanya és un important productor, sent la conca mediterrània on es va iniciar el seu cultiu.

VARIETATS
Bulida: és una varietat espanyola de fruits grans i amb un solc poc profund. La seva pell és groga i la seva carn, dolça, sucosa i perfumada. Es recull a principis de juny.
Caní: varietat espanyola de fruit, amb forma gairebé rodona i mida gran o molt gran, de pell groga o taronja. Es recull al juny.
Nancy: és un fruit de mida molt gran, una mica inflat a la base, gairebé esfèric i abonyegat al bec. La seva pell és de color groc or amb vetes vermelles i la seva pell presenta petits bonys. La carn té color rogenc, és perfumada i de gust fi, dolç i una mica àcida. Es recull al juliol i són fruites de molt bona qualitat.
Paviot: són fruits de mida molt gran, de color ataronjat i vermell intens. La seva carn és groga, fina i agradable. Es recull en els mesos de juliol i agost i proporciona uns fruits de molt bona qualitat.
Moniqui: és una varietat de grans dimensions. El fruit és oval i aixafat, amb pell blanquinosa i polpa turgent, carnosa i de sabor extremadament ensucrat. És la varietat més apreciada a la zona centre d'Espanya. Madura a finals de juny o principis de juliol.
Currot: És la varietat comercial més primerenca que apareix en el mercat. Són fruits de mida petita, pell delicada de color blanc-rosat, amb polpa blanquinosa, poc carnosa i sabor acidulat. Se solen premadurar abans de la seva comercialització ja que recent collits no tenen valor gustatiu.
Galta vermella: en català significa galta vermella, possiblement sigui la varietat més comercialitzada i més consumida a Espanya. Té una pell atractiva, meitat vermella i meitat groga o taronja, i la seva polpa és ataronjada i de gust dolç.
Ginesta: una de les varietats més precoces que apareix en el mercat. Els fruits tenen forma esfèrica i la seva pell és blanquinosa. La polpa carnosa té color blanc i sabor suau i delicat.
Mitger: varietat que es caracteritza per la grandària dels seus fruits, al voltant de 50-55 mm. La seva pell és fina, suau i vellutada, i la seva carn blanca, dolça i sucosa. Apareixen en el mercat espanyol a finals del mes de maig.

LA SEVA MILLOR ÈPOCA
Els albercocs més dolços i sucosos es poden trobar des de finals de la primavera fins a finals de l'estiu, és a dir, entre maig i setembre. La tonalitat rosada que adquireix la pell indica un excés de dolçor a la fruita.

CARACTERÍSTIQUES
Forma: és una drupa arrodonida amb pell vellutada, un solc característic en la part mitjana i una llavor en forma d'ametlla a l'interior del fruit.
Mida i pes: petit, gran o molt gran, segons la varietat, encara que de menor mida que un préssec. Els calibres més comuns de comercialització oscil·len entre els 35 i els 55 mm de diàmetre a la secció equatorial del fruit. El pes d'un albercoc està al voltant de 50 g. Una ració normal es considera uns 150 g, és a dir, tres albercocs.
Color: els tons de la seva pell varien segons la varietat entre vermellós, blanc i groc o ataronjat. Al tacte és suau i vellutat.
Sabor: la polpa té un exquisit sabor dolç quan l'albercoc està madur.

COM ESCOLLIR I CONSERVAR
Els albercocs són unes fruites molt delicades, pel que s'han de tractar amb gran cura i precaució. Un petit cop amb l'ungla o una pressió forta amb els dits, el perjudica, el taca i fa que es podreixi ràpidament. Està en el seu punt de sal quan, en pressionar el fruit suaument entre dos dits, s'aprecia una consistència tova. Els albercocs s'han d'agafar molt madurs per a que tinguin tota la seva finor i tot el seu aroma. Els recollits abans d'aquest punt no són dolços i només maduren una mica. És recomanable evitar els que estan arrugats. Ja madurs, es poden guardar a la nevera en una bossa de plàstic foradada.

PROPIETATS NUTRITIVES
Comparat amb altres fruites, la seva aportació energètica és força baixa, donada la seva elevada quantitat d'aigua i modesta aportació d'hidrats de carboni. Destaca per l'abundància de fibra, que millora el trànsit intestinal, i el seu contingut en provitamina A (betacarotè), d'acció antioxidant. El seu contingut mineral no és menys important, ja que és ric en elements com el potassi i, en menor proporció, en magnesi i calci, aquest últim de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d'aquest mineral. El beta-carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl.lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.